Les proves d'orina són una eina important per al diagnòstic clínic i la detecció de l'abús de drogues, però la precisió dels seus resultats és susceptible d'adulteració. En els darrers anys, les tecnologies de detecció d'adulteració d'orina han continuat avançant, amb investigacions centrades en la identificació d'adultants, el desenvolupament de mètodes de detecció ràpida i l'aplicació de biomarcadors.
La detecció tradicional de l'adulteració d'orina es basa principalment en l'anàlisi fisicoquímica, com ara el pH, la gravetat específica, la pressió osmòtica i les reaccions de reactius químics. Per exemple, un pH anormal (massa alt o massa baix) pot indicar l'addició de substàncies àcides o alcalines, mentre que una gravetat específica anormal pot indicar adulteració de l'aigua. A més, les reaccions redox poden detectar adulterants comuns com ara lleixiu, àcid acètic o colors artificials. Tanmateix, aquests mètodes tenen una sensibilitat limitada i es poden evitar fàcilment.
Amb els avenços en la tecnologia analítica, la cromatografia-espectrometria de masses (p. ex., GC-MS, LC{-MS/MS) i les tècniques espectroscòpiques (p. ex., espectroscòpia infraroja, espectroscòpia Raman) s'han convertit cada cop més en corrent. Aquestes tècniques poden identificar amb precisió les substàncies exògenes a l'orina, com ara diluents, agents d'emmascarament o substàncies que interfereixen amb els metabòlits. Per exemple, LC-MS/MS pot detectar concentracions extremadament baixes de metabòlits de fàrmacs, determinant així si l'orina s'ha diluït o substituït. A més, l'espectroscòpia infraroja de transformada de Fourier (FTIR) pot detectar ràpidament l'adulteració mitjançant l'anàlisi de l'empremta química global de l'orina.
En els darrers anys, la investigació amb biomarcadors ha proporcionat noves idees sobre la detecció d'adulteracions. Els canvis en les concentracions de substàncies endògenes a l'orina (com la creatinina i el nitrogen ureic) poden reflectir indirectament l'adulteració. Per exemple, nivells anormalment baixos de creatinina poden indicar una dilució excessiva de l'orina. A més, s'estan explorant algorismes d'aprenentatge automàtic combinats amb dades multi-òmiques (com la metabolòmica) per a la identificació intel·ligent de patrons d'adulteració, millorant la precisió de la detecció i l'automatització.
En el futur, la tecnologia de detecció d'adulteració d'orina es desenvoluparà cap a una alta sensibilitat, rapidesa, portabilitat i intel·ligència per abordar mètodes d'adulteració cada cop més complexos i garantir la fiabilitat dels resultats de les proves.




